La ciutat constitueix un espai definit territorialment per unes característiques físiques, socials i econòmiques determinades. Els homes i les dones troben en la ciutat un territori específic en el qual poden créixer i desenvolupar-se socialment, culturalment i educativament.

El ciutadà, des del naixement, inicia un llarg recorregut educatiu. Aquest recorregut té una major intensitat i gaudeix d'una més gran planificació durant els anys de la seva infància i adolescència, ja que llavors entra en contacte amb el món de l'educació formal i obligatòria. Amb tot, l'educació rebuda durant tota la seva vida prové d'una multiplicitat d'agents educatius que li donen una dimensió plural i que contribueixen al procés de construcció de la seva personalitat. Aquesta dimensió plural és la que ens porta a parlar d'agents i sectors educatius, d'institucions i entitats educatives; o bé d'educació formal, no formal o informal.

Totes les persones s'eduquen des d'aquesta pluridimensionalitat, i reelaboren, individualment i col·lectivament, les diverses influències educatives que li arriben des del seu entorn més immediat (entorn que pot comprendre a partir dels grans mitjans de comunicació de masses, les realitats més diverses i llunyanes). La diversitat d'agents educatius ens porta a la necessitat d'actuar de manera consensuada quant a finalitats, valors i objectius. La realitat, però, ens demostra que l'entesa entre els diversos agents de vegades és difícil i que l'aïllament o la fragmentació de les diverses propostes educatives produeixen disfuncions en el procés educatiu de les persones. La formació integral i democràtica dels ciutadans demana coherència de plantejaments i finalitats, com també una gran complementarietat en el conjunt d'actuacions.

Les grans polítiques i tendències educatives es concreten en la realitat de cada municipi. Aquesta concreció té com a referències la realitat social, cultural i econòmica de la població, la seva història en el passat i els seus projectes o la seva projecció per al futur. Per això plantegem la ciutat com un lloc idoni per poder treballar en una nova perspectiva que respongui a les demandes educatives d'una societat en profunda transformació. En aquest sentit, les administracions locals han de potenciar i facilitar els canals de relació entre els centres educatius i el territori per ajudar a definir projectes educatius vertebrats amb la realitat social, cultural i econòmica. El conjunt de propostes educatives, formals i no formals, formen part del projecte educatiu de la comunitat.

Tota aquesta diversitat planteja, precisament, la necessitat que hi hagi un marc comú. De fet, estem proposant que el conjunt de les propostes educatives que es donen en un municipi i que s'ofereixen als ciutadans ha de compartir un conjunt de principis, finalitats i valors, la qual cosa es pot fer a partir del Projecte Educatiu de Ciutat o del Projecte Lingüístic de Ciutat. En aquest context, el municipi esdevé el conjunt de sectors, estaments i associacions, entre els quals l'Ajuntament exerceix un paper dinamitzador i impulsor bàsic, i el Projecte Educatiu de Ciutat significa decantar-se cap a la superació de la concepció "sumatòria" de les diferents ofertes educatives que s'hi desenvolupen.

L'elaboració del Projecte Educatiu de Ciutat ha de permetre treballar en el municipi d'una manera racional i planificada, i consensuar un conjunt de valors i finalitats educatives de la ciutat, alhora que ha d'ajudar a establir un marc de relació i de treball conjunt en el qual es pot enriquir l'acció educativa del conjunt d'entitats i sectors. Aquest projecte ha de contribuir a definir el model de ciutat que es pretén construir des del punt de vista educatiu i, al mateix temps, a impulsar accions i projectes compartits per les entitats presents.