* Aquest document està basat amb el llibre "La ciutat dels infants" de l’autor Francesco Tonucci, de l’editorial Barcanova.

1. Un laboratori anomenat "La ciutat dels infants"

DEFINICIÓ:

Aquest laboratori haurà d’assumir com a funció prioritària la del grill parlant de Pinotxo, és a dir, haurà d’actuar de consciència de l’alcalde i del govern municipal, posant-los en evidència cada cop que deixin de complir algun compromís; i com que de segur, això passarà moltes vegades, la presència del laboratori esdevindrà incòmoda. Obrir el laboratori vol dir, doncs, acceptar d’entrada un conflicte permanent, perquè la confrontació entre els infants i els adults no s’acabarà mai, sinó que més aviat s’intensificarà.

Però alhora serà un conflicte apassionant, un estímul riquíssim que pot donar lloc a un debat polític d’alt nivell, perquè serà real, concret i no tindrà res a veure amb la politiqueria d’una tertúlia de televisió. Farà que es consideri la ciutat con un laboratori, un lloc d’investigació, on es treballarà sempre amb la predisposició necessària per corregir els punts de vista, les perspectives i els objectius.

Aquest laboratori tindrà una funció "educativa" per als administradors i els ciutadans: s’encarregarà de fer que l’infant entri, o torni a entrar, en els seus cervells, Haurà d’aconseguir, doncs, que els adults aprenguin a reconèixer els infants, les seves necessitats i els seus drets; a escoltar-los i a entendre’ls. Una tasca no gens fàcil, que necessitarà una bona preparació i també una gran dosi de llibertat intel·lectual.

Pretén ser un punt de referència per als ciutadans, per a les associacions i per als infants, i d’una altra, un esperó per a l’alcalde, els regidors de l’Ajuntament i els tècnics municipals, perquè no s’oblidin del compromís que van adquirir d’adoptar l’infant com a paràmetre per al desenvolupament de la ciutat. Aquest laboratori és un repte, un desafiament: una ciutat que havia crescut segons les exigències i les necessitats dels adults, decideix tot d’una canviar d’òptica i, per tant, s’exposa a una contradicció permanent. Fano no és la ciutat dels infants, però sí que és una ciutat que ha acceptat aquest repte, i s’ha dotat d’una estructura interna que denuncia la contradicció i proposa el canvi.

FUNCIONS:

Vigilar el compliment del document "La ciutat dels infants" elaborat per una comissió de feina del Consell Municipal d’Educació.

Vigilar el compliment del Pla d’Infància.

Proposar actuacions al Consell Municipal d’Educació i al Plenari de l’Ajuntament .

Assegurar el bon funcionament del Consell d’Infància i Joventut.

COMPOSICIÓ:

Cinc membres elegits pel ple del Consell Municipal d’Educació a proposta de la seva comissió permanent. L’elecció es produirà com a mínim cada dos anys, tot i que en qualsevol moment el Consell Municipal podrà substituir les baixes existents.

El president del Consell d’Infància i Joventut serà designat des del Consell Municipal d’Educació, i substituït també cada dos anys..

Aquest equip de treball serà oficialment reconegut com a tal pel batle, i els representants de la resta d’àrees implicades.

El Consell d’Infants.

CONTINGUT:

Un Consell d’ Infància i Joventut que tindrà , per tant, la funció de canviar la ciutat, i no pas de fer contents els infants i els joves. Es tracta, d’una banda, que els operadors del laboratori puguin garantir als infants i als joves la possibilitat d’expressar-se lliurement, de manera autèntica, i d’una altra, de trobar els mecanismes adequats per donar força a les idees dels infants i dels joves, de manera que l’alcalde i els regidors hagin d’escoltar-les, tenir-les en compte i donar una resposta formal.

La funció del Consell d’ Infància i Joventut, doncs, és la d’òrgan consultiu del Laboratori i de l’Ajuntament, per donar a conèixer als adults el punt de vista dels fillets i dels joves, no tant i no tan sols sobre problemes d’interès estrictament infantil i juvenil, sinó sobre tots els aspectes relacionats amb la ciutat que el Laboratori vagi plantejant de mica en mica.

ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT:

. Exemple de Fano.

La representativitat és una cosa que s’ha d’aprendre i, en general, els consellers més petits, o els qui comencen el mandat, intervenen sobretot per transmetre les seves idees personals, i difícilment se senten "representants" dels companys; prenen pocs apunts per explicar després correctament el que s’ha debatut o no demanen amb prou insistència als ensenyaments que els concedeixin temps i facilitats per comunicar-se amb els companys de la seva classe i de les altres classes. Nosaltres respectem aquesta gradualitat i ens estimem més no forçar-los gaire a canviar de manera de fer. Després, al cap de pocs mesos, els petits consellers ja comencen a entrar en el seu paper, i al final n’esdevenen uns defensors convençuts, prou aguerrits i implicats per enfadar-se fins i tot amb els mestres que no els concedeixen el temps que demanen, per protestar per la manera com jo ,mateix dirigeixo el Consell o per escriure cartes a l’alcalde i als diaris en què, de vegades, defensen posicions que no han debatut prèviament amb nosaltres, els adults. Vull recordar, a tall d’exemple, una cosa que va dir un nen conseller: "La mestra no ens deixa fer l’assemblea per discutir amb els companys de les altres classes i preparar el Consell, perquè diu que no hi ha prou temps, però després sí que té temps de fer-nos fer educació cívica!".

Es va aconsellar que comencessin quan fessin quart perquè els infants, a aquesta edat, ja tenen un bon control dels instruments de comunicació. I perquè, d’aquesta manera, poden acabar el mandat coincidint amb el final de l’escola primària italiana. Els petits viuen aquesta experiència amb moltes ganes de participar, i és poc freqüent que algú plegui abans d’acabar el seu mandat: al contrari , molts exconsellers ens demanen que els deixem continuar fent alguna altra tasca.

El Consell es reuneix un cop al mes a les dependències de l’Ajuntament; dirigeix la reunió el president del Consell i al final es fa la redacció de l’acta dels debats. Generalment el pares acompanyen els infants, però cap adult no pot intervenir si no és en casos molt especials. A més dels operadors del Laboratori, poden assistir a les reunions del Consell els representants de l’Administració i visitants ocasionals que ho demanin; però només com a oients.

La convocatòria del Consell es fa mitjançant cartes personals que contenen l’ordre del dia. El Consell discuteix els problemes sobre els quals treballa en aquell moment el Laboratori: la circulació, l’hospital pediàtric, les àrees de joc, les relacions amb les persones grans, la possibilitat que els infants vagin a escola tots sols, la reestructuració d’hotels i restaurants, etc.; o bé es debaten temes que proposen els infants.

Quan el Consell ha de tractar moltes qüestions, es formen grups de treball, que es poden convocar fins i tot cada quinze dies.

Un cop l’any els membres del Consell d’ Infància i Joventut participen en un ple municipal extraordinari, on tenen veu, en representació de tots els infants de Ciutadella.

El Consell d’infància i Joventut estarà format per 21 persones representants de:

1 de batxiller de IES M. A. Cardona

1 de batxiller de IES J. M. Quadrado

1 del cicle formatiu de IED M. A. Cardona

1 del cicle formatiu de IES J. M. Quadrado

1 ESO IES M. A. Cardona

1 ESO IES J. M. Quadrado

1 ESO Col·legi Consolació

1 ESO Col·legi Salesià

1 Primer i segon del cicle de Primària Col·legi Consolació

1 Primer i segon del cicle de Primària Col·legi Salesià

1 Primer i segon del cicle de Primària C.P. Mare de Déu del Toro

1 Primer i segon del cicle de Primària C. P. Joan Benejam

1 Primer i segon del cicle de Primària C. P. Pere Casasnovas

1 Primer i segon del cicle de Primària C.P. Pintor Torrent

1 Tercer del cicle de Primària Col·legi Consolació

1 Tercer del cicle de Primària Col·legi Salesià

1 Tercer del cicle de Primària C.P. Mare de Déu del Toro

1 Tercer del cicle de Primària C. P. Joan Benejam

1 Tercer del cicle de PrimàriaC. P. Pere Casasnovas

1 Tercer del cicle de Primària C.P. Pintor Torrent

1 Coordinador de minusvàlids