ACTIVITATS EXTRAESCOLARS?

Sí, amb interrogant i amb sentit de dubte. Quin és el significat de l’expressió "activitat extraescolar"? Pot semblar enrevessat enfilar-se ara a parlar d’una formulació tan senzilla i clara com aquesta, però la realitat múltiple que s’hi amaga darrere ens obliga a repensar-ne el contingut i els objectius, i sobretot el paper que hi ha de jugar l’administració local.

El primer que cal dir sobre les activitats definides com a extraescolars és que són una redefinició d’allò que, en un sentit més ampli, s’anomena temps d’oxi o de lleure ("temps lliure", si és vol) aplicat als al·lots i al·lotes en edat escolar. Així, si el temps de lleure és el temps de hom disposa després de fer les seves activitats quotidianes, ja siguin aquestes el treball o l’escola, l’activitat extraescolar seria aquella tasca que es desenvolupa fora de l’horari escolar, tot i que moltes vegades aquestes activitats es duen a teme dins el recinte escolar o tenen a veure directament amb l’activitat acadèmica.

Quin és, emperò, el context que dóna sentit a l’àmbit del "temps de lleure".

Vivim en una societat sacsejada per la nova dimensió que han adquirit paràmetres tan vertebradors com el temps i la informació. No és estrany que s’hagi definit aquesta nova realitat com a "societat de l’oci" i " societat de la informació". La gent té, en general, més temps de lleure i més informació, però ni l’un ni l’altre no han servit de forma directa per augmentar la capacitat d’autonomia i creativitat personal. És cert que de cada cvegada les persones tenim més temps per a la pròpia gestió, preò no ho és menys que qui millora ha sabut capitalitzar aquest temps de no-obligació ha estat la televisió. Ho confirmen les enquestes: miram la tele més que mai. També és cert, emperò, que ha augmentat l’interès per les activitats esportives, artístiques i culturals, i , en menor intensitat, les activitats de formació contínua i voluntariat. En qualsevol cas, el més destacable és la manca de consciència, per part de moltes de les entitats que gestionen el temps de lleure, de la seva dimensió educativa. I açò es tradueix en dèficits que, més endavant, abordam.

No n’hi ha dubte. La nostra societat s’ha de definir també per la rellevància que ha adquirit la informació. Efectivament, avui, per molt que ens costi acceptar-ho, la informació s’ha convertit en una matèria primera imprescindible, tant en els processos industrials i econòmics com en els culturals i científics. L’explicació d’aquest fenomen és fàcil d’entendre. Per una banda, és dóna el fet que , si abans la informació era escassa, avui aquesta és il·limitada. La manca de coneixements ja no és deguda a la manca d’informació, sinó que , paradoxalment, el des-coneixement pot arriar a ser el resultat de l’excés d’informació. En segon lloc, els circuits pels quals es transmet la informació han augmentat en velocitat i en qualitat. Avui, qualsevol descobriment fet en un laboratori pot ser ampliat, rebutja, corroborat, etc. per un altre laboratori situat a l’extrem oposat del planeta, en qüestió de minuts, hores o dies. Açò implica que la velocitat de renovació de la informació s’ha multiplicat de forma enèsima, molt per damunt del temps de vida mitjana d’una persona. Aquesta acceleració ha traspassat una barrera temporal: el temps que duren els coneixements útils és més curt que la vida d’una persona. Açò ha de suposar un canvi d’arrel en qualsevol plantejament educatiu ( i fixi’s que no dic escolar) que estava pensat per donar a la gent jove uns coneixements que li servirien per a tota la vida. Ens obliga a uns plantejaments nous bassats tant en la verticalitat (educació permanent) com en la transversalitat (educació fora de l’àmbit escolar ), per tal que l’educació garanteixi l’adquisició de valors, criteris i habilitats perquè durant tota la vida es pugui adquirir informació i elaborar coneixements. No és estrany, idò, que la UNESCO, quan parla d’educació, parli de "quatre pilars": " aprendre a conèixer, a fer, a viure i a ser".

Aquestes aproximacions contextuals ens duen a concloure dos criteris bàsics: 1) que el temps de lleure, i per tant també les activitats extraescolars, ha de ser un temps d’alliberament i creativitat; i 2) que el lleure gestionat per entitats hauria de comprendre la dimensió educativa que faci possible la transversalitat i verticalitat. Si analitzam la realitat actual de ciutadella, que no és gaire diferent de la de Menorca i la resta de les Illes, podem descobrir una sèrie de punts febles que ens marquen els principals objectius que s’haurien d’abordar des de l’àmbit de la ciutat, on, evidentment, l’administració local ha de jugar un paper important. Açò és, precisament, el que durant aquests mesos ha fet la comissió de feina "Activitats Extraescolars" del Consell Municipal d’Educació de Ciutadella. D’aquesta feina s’ha obtingut un interessant mapa de la realitat de temps d’oci de la ciutat, a partir del qual s’han definit una sèrie d’actuacions. La fina de la comissió està feta. Ara toca a l’Ajuntament reinterpretar i redefinir el document per transformar-lo en canvis positius per a la ciutat.

Comencem per exposar alguns dels punts forts de Ciutadella:

1. Ciutadella disposa, en quantitat i diversitat, d’oberta pública i privada suficient en el camp del temps de lleure.
2. Els centres escolars i les entitats de temps lliure estan molt lligats i arrelats al territori; és a dir, estan connectats a al realitat de la ciutat.
3. Hi ha una consciència àmplia, per part dels centres escolars i de les entitats no lucratives que gestionen temps d’oci, de la necessitat d’interconnectar les seves tasques.
4. Les entitats d’oci no lucratives tenen a Ciutadella un gran bagatge històric i una experiència que els aval davant propostes més actuals.
5. Les entitats i els clubs esportius tenen inquietuds per actualitzar els seus plantejaments.

Punts febles:

1. El temps de lleure ha estat- i és – poc estudiat i valorat educativament, considerat com a subsidiari de l’escola o del treball. Les activitats d’esplai són poc valorades pels pares i mares
2. Hi ha molt poca coordinació entre el món purament escolar i el món del lleure, encara que tots dos tenen una tasca educativa.
3. La formació dels monitors de temps lliure i d’activitat extraescolars és molt irregular, i en general és més aviat baixa. També s’ha de dir que hi ha una mancança molt important de persones que es vulguin dedicar a la tasca de monitor en entitats no lucratives que se sustenten amb voluntariat. Hi manca un recanvi generacional, amb necessitats d’actualització i formació.
4. Hi ha pocs espais públics per a l’autogestió del temps d’oci.
5. Hi falta informació sobre els recursos de temps lliure de què disposa la ciutat.
6. Hi falta un major consens sobre els valors educatius que es transmeten en el temps de lleure per part de les diverses entitats.
7. És encara molt estesa la idea que a l’edat infantil és necessari el màxim de formació/aprenentatge.
8. Les necessitats econòmiques de les entitats no lucratives arriben a provocar la visió de l’individu com a usuari. D’aquí sol néixer la competència entre les entitats mateixes.
9. Hi ha un buit legal i normatiu en la regulació de determinades activitats.
10. Es constata un augment desorbitat d’ofertes privades amb afany lucratiu, de les quals moltes no tenen una consciència aducativa integral.

PROPOSTES D’ACCIÓ

1. Realitzar un catàleg de serveis i ofertes de lleure, públic i privats, tant per a l’anàlisi de les dades i el coneixement de l’estat de la qüestió com per donar a conèixer els recursos de la ciutat. El criteri de l’administració local ha de ser fomentar la diversificació i adaptació de l’oferta a la realitat actual, i garantir la qualitat dels serveis, en especial d’aquells que reben finançament públic.
2. Definir criteris de qualitat dels diversos serveis. La relació entre l’Ajuntament i les entitats ha de partir de criteris de qualitat.
3. Proposar un model general de projecte educatiu per a totes les entitats d’oci, on es defineixin uns objectius generals i comuns per a totes aquestes.
4. Fomentar la formació de les persones implicades en accions educatives en el lleure. Promoure acciona formatives en el camp de la gestió de les entitats.
5. Coordinar projectes conjunts entre entitats d’oci i centres escolars. Crear condicions favorables per a la relació entre educació formal (institució escolar) i la no formal (lleure).
6. Facilitar i condicionar espais on es puguin desenvolupar lliurement activitats de lleure. Aquests tipus d’espais són especialment necessaris per a les edats d’entre 12 i 18 anys.

CONCLUSIONS:

1. Les activitats extraescolars s'inicien a partir dels 3-4 anys. Abans dels 3 anys és impossible iniciar-les per l'edat i manca d'independència dels fillets/filletes , cal exceptuar l'activitat de natació.
2. Les edats en què hi ha més activitats són dels 4 als 12 anys, ja que a partir dels 12 anys comença a disminuir l'assistència a aquest tipus d'activitats, ja que també, se'ls demana una major dedicació escolar. De fet, les APIMA dels centres de Secundària no organitzen activitats per als alumnes; encara que les activitats esportives són les que tenen més participació.
3. Les activitats són prou diverses i diferenciades perquè hi puguin assistir tots els fillets/filletes i s'adaptin a les preferències dels pares i alumnes.
4. Els preus són molt variables: anar de la gratuïtat a preus molts alts. Els preus depenen dels organitzadors i oscil·len molt.
5. Quant a observació, es detecta que, a partir dels 12 anys, van deixant d'assistir a aquest tipus d'activitat; no per manca de oferta, sinó, per manca d'interès dels alumnes o pel mencionat abans: la major dedicació escolar a la qual estan subjectes. S'inicien, també, altres tipus d'interessos: els amics, les relacions personals …,que, potser, cobreixen, en part, algunes d'aquestes activitats, com ara els agrupaments escoltes o clubs parroquials; tot i que amb objectius clarament marcats per l'humanisme cristià, però tenint en compte que han manifestat que estan oberts a persones laiques o d'altres religions. Només fins als 16 anys. També, continuen alguns grups d'esports i altres activitats encaminades per a l'ajut pels estudis (idiomes, informàtica…) o que puguin ser considerats estudis per ells mateixos (música).
6. Per tot el que s'ha observat pareix que hi ha un oferta prou ample, si bé es podria incidir en alguns temes:
   • La necessitat que aquest tipus d'activitats tenguin un projecte o uns objectius clarament educatius.
   • La formació adequada dels monitors i del voluntariat de temps lliure.
   • Seria molt interessant intentar coordinar i tenir un coneixement més profund de tota aquesta oferta, tot i que no és fàcil pels diferents àmbits i entitats que hi participen.
7. Quant als joves (12-18 anys), creiem que s'han de cercar alternatives, no com a activitats extraescolars, sinó com a activitats lúdiques que s'adaptin a les necessitats dels al·lots d'aquestes edats. Una de les alternatives que és creu que s'hauria d'engegar és un casal de joves, amb monitors, on la prioritat sigui organitzar les activitats que ells mateixos proposin, amb uns objectius educatius clars. També, es creuen interessants les activitats en espais lliures, com ara pistes esportives obertes, actuacions musicals …
8. Activitats extraescolars pensades com a elements d'integració previstes des dels Serveis Socials o centres escolars.