Molts dels nostres visitants saben que a la vella Europa hi ha moltes més llengües que països; de fet, només Portugal i Islàndia en són una excepció. Els càlculs són que hi ha una mitjana de 3,4 llengües per país. La diversitat és doncs la regla.

Els països són també un paisatge sonor, al costat del color de la terra, de la llum, dels costums i de les tradicions. Vostè visita una terra que d’antic té la seva pròpia llengua, en diem ‘llengua catalana’. La llengua parlada a les Illes Balears és el resultat de la conquesta i la colonització al s. XIII per part de Catalunya, un dels regnes medievals de l’època. És una llengua pròxima a l’espanyol, al portuguès, a l’italià, el que els estudiosos en diuen llengües romàniques.

De llavors ençà, la llengua s’ha parlat sense interrupció, el poble mai no ha abandonat la seva llengua, però amb una presència intermitent en la vida pública i el conreu literari. Així, en el moment en què Espanya al s. XVIII s’incorpora a l’onada d’estats centralistes, s’accentua la prohibició en l’ús de la llengua escrita, que es refugia en l’àmbit de la família. Tret d’algun parèntesi la recuperació no arriba fins als anys 70 del s. XX amb la restauració de la democràcia, moment en què el català és declarat cooficial, juntament amb l’espanyol. Amb els anys la nostra terra s’havia fet bilingüe, i avui hem après a conviure amb les dues llengües, com tants d’altres països ho fan diàriament. En el cas de Menorca prop d’un 90 % dels parlants tenen el català com a primera llengua, en altres territoris, en canvi, arriba amb dificultat al 50 %.

Avui la nostra llengua intenta tornar a ser una llengua per a totes les ocasions, ensenyada a les escoles, cultivada literàriament i present als mitjans de comunicació, tot i que no sense dificultats. La llengua catalana és un territori de parentesc lingüístic i cultural dividit en diversos estats i comunitats autònomes espanyoles, que mostra petites diferències dialectals i recursos expressius; probablement vostè sentirà a dir que parlam menorquí, mallorquí... És una qüestió de noms!

El futur de la nostra llengua és encara insegur, com tants d’altres ho són en dies d’hegemonies i globalitzacions. També altres formes de diversitat estan amenaçades, i és per açò que diem que també aquí tenim una responsabilitat ecològica. Una llengua sobreviu si els seus parlants la utilitzen, si la fan present, i si els milers de visitants coneixen la seva existència i, d’alguna manera, l’aprecien com a part del patrimoni d’un poble. En català, per cert, diem "Siau benvinguts"!