INTRODUCCIÓ

Amb motiu del projecte Ciutat i Educació s’ha elaborat el Pla d’infància, signat per tots els grups que conformen l’arc polític de la nostra ciutat. Aquest fet demostra el suport total a la iniciativa, a la vegada que és conscient de les mancances que té la nostra societat envers els infants.

Hem sentit a dir de forma continuada que la infantesa i la joventut són l'avenir de la nostra societat. Així i tot, gairebé tot ho hem fet a mida de l'adult; qui sap si per temor a perdre el domini que sempre hem volgut tenir sobre qualsevol cosa, i també sobre els infants.

El mes de novembre de fa quaranta-un anys es va dur a terme la Declaració Universal dels Drets de l’Infant. Avui no podem deixar passar per alt que són molts els infants que estan privats de llibertat; que el tracte rebut depèn del lloc on es neix; que encara hi ha explotació infantil; que hi ha fillets que viuen al carrer, amb l'única sustentació proporcionada per l’esnifada de goma d'enganxar o cola; a alguns encara els empren d'escuts humans o són aniquilats pels esquadrons de la mort; encara n'hi ha que reben maltractaments dels propis progenitors o són testimonis de la desestructuració familiar...

Vivim en un món de moltes presses, competitiu, que fa de la nostra vida una cursa continuada per obtenir l’èxit, un progrés econòmic ràpid, un engolir sense digerir. I així ens va!

Cal un nou plantejament de la societat. Hem de tornar a aprendre a conviure, a riure, a anar a vega, a tenir amics. Hem d’enfortir el nucli familiar i fer que els pares es comprometin a educar els seus fills i, a la vegada, fer entendre que l’educació és una responsabilitat de tothom .

Us he de dir que haver llegit el Pla d’infància m’ha omplert de goig, a la vegada que em fa sentir feliç de tenir una Regidoria d’Educació que ha sabut trobar el consens que farà de la nostra Ciutadella la ciutat de tots, i també dels infants.

Pau-Lluís Lluch Mesquida

PLA D’INFÀNCIA

0. INTRODUCCIÓ

La infància és una part important de la ciutadania dintre de la nostra societat. Ho és tant en percentatge com en grup social que necessita una especial atenció per part de l’Administració pública. Tanmateix, la construcció de les ciutats i tot el que comporta està dissenyat pels i per als adults. L’adult és la mida de gairebé totes les coses. Així i tot, des de les institucions i les organitzacions socials, existeix, de cada vegada més, una major sensibilitat pel benestar del sector infantil de la població. De fet, des d’espais públics o privats de Ciutadella, es desenvolupen múltiples programes i activitats adreçats a la infància. Es pot dir que durant els darrers anys s’ha fet un esforç considerable per pensar en clau d’infància, recordar-los, escoltar-los i comptar amb ells. S’està prenent consciència que l’infant no és infant perquè és petit, és fillet/a per arribar a esser adult/a.

L’Ajuntament de Ciutadella desitja impulsar la modernització en l’organització i la gestió municipals, i recollir metodologies i eines de treball que suposin un canvi en la forma de pensar, dissenyar i intervenir des de la institució municipal amb els diferents col·lectius de la població. En aquest propòsit adquireixen una especial rellevància la participació ciutadana i el disseny de polítiques transversals, definides per objectius que integrin totes les àrees municipals i tots els sectors socials que treballen en pro del desenvolupament integral de la infància. Aquest és, idò, l’objectiu del present Pla d’Infància: definir a curt i a llarg terminis les línies d’acció municipal en el camp de la infància.

Cal tenir present que, des del primer esborrany i fins al document final, el Pla ha estat pensat i elaborat a partir de la participació dels ciutadans. El Consell Municipal d’Educació, la Comissió “La Ciutat dels Infants”, les diferents forces polítiques i professionals que treballen amb la infància, etc., han estat els autèntics protagonistes del Pla.

1. PRINCIPIS QUE REGEIXEN EL PLA D’INFÀNCIA.

El Consell Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Ciutadella, tenint presents la Declaració Universal dels Drets de l’Infant (de 20 de novembre de 1959) i la Convenció sobre els Drets de l’Infant (adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989), proposa els següents principis de política d’infància, que han de regir els objectius i les actuacions del Pla:

1. La protecció de la infància s’ha de basar en l’interès superior de l’infant, i s’ha de fonamentar en els principis de la llibertat i de la dignitat d’aquest, i en el respecte a les seves senyes d’identitat i a les seves característiques individuals i col·lectives.

2. Tots els infants han d’esser tractats igual per la llei.

3. La responsabilitat primordial de la criança i el desenvolupament de l’infant correspon en el mateix grau al pare i a la mare o, si escau, als seus representants legals. La política envers l’infant va íntimament relacionada amb la de la seva família.

4. Les necessitats de l’infant han d’ésser satisfetes, sempre que sigui possible, allà on viu i creix i entre aquells amb qui viu i creix, tenint presents, alhora, el seu benestar material i l’espiritual.

5. L’organització jurídica de la família ha de tendir, com un dels seus objectius principals, a l’harmoniosa creixença de l’infant, el qual ha d’esser reconegut com a persona amb existència pròpia.

6. És un dret de l’infant viure amb els seus pares, excepte en els casos en què la separació es faci necessària. És també un dret de l’infant mantenir el contacte amb el pare i amb la mare, si està separat d’un d’ells o d’ambdós.

7. Assegurar el compliment dels drets de l’infant és un deure dels pares i de la societat. La legislació i les actuacions en relació amb l’infant i la família han de fomentar i ajudar la correcta acció dels pares o dels seus representants legals en aquest sentit, tenint present que el coneixement d’aquests drets, tant de part dels adults com de part dels infants, és una garantia perquè es compleixin.

8. La societat ha de protegir l’infant en cas de mal ús de les facultats dels pares o de les facultats atribuïdes a altres persones que en tenguin cura.

9. S’ha de protegir l’infant de les formes de negligència, crueltat, explotació i manipulació encara vigents en la societat; i se l’ha de protegir, igualment, contra l’ús i el tràfic d’estupefaents i de psicòtrops, i contra l’explotació i l’abús sexuals, fins i tot de la prostitució i les pràctiques pornogràfiques.

10. L’infant amb alguna minusvalidesa física, psíquica o sensorial ha de rebre les atencions necessàries que li permetin valer-se per si mateix i que li facilitin la normalització social.

11. L’infant en situació de desprotecció familiar, temporal o permanent, té dret a la protecció i l'assistència que substitueixin l’atenció familiar, mitjançant un recurs alternatiu.

12. L’infant té dret a exercir drets civils i polítics tan aviat com pugui formar un judici propi, sense cap altra limitació que les disposicions legals necessàries per protegir les llibertats fonamentals dels altres.

13. L’infant ha de rebre el màxim nivell d’educació possible. L’educació s’ha d’orientar vers la seva formació permanent. Els mètodes d’educació han d’esser susceptibles dels canvis necessaris per tal que els infants es puguin integrar en una societat canviant. El sistema educatiu ha d’esser compensador i ha de tenir en compte el respecte a la pròpia identitat, a la llengua, al medi ambient, a la igualtat entre els sexes i també als valors culturals d’altres països.

14. L’infant té dret al millor nivell de salut possible i a la prevenció dels riscs sociosanitaris, a tenir accés als serveis mèdics i de rehabilitació, quan siguin necessaris, i a beneficiar-se de la Seguretat Social.

15. L’infant té dret al descans, al lleure i a participar en les activitats recreatives i culturals pròpies de la seva edat.

16. Els òrgans judicials i administratius que s’ocupen dels infants n’han de tenir present la psicologia i la personalitat.

17. Qualsevol infant acusat o declarat culpable d’infringir la llei penal té dret que se li apliquin mesures alternatives, pedagògiques i no repressores, i té dret a beneficiar-se de garanties jurídiques.

2. LA FAMÍLIA

S’entén que el nucli familiar és el transmissor de models de referència per als infants, així com és, també, l’entorn més proper encarregat de respondre a llurs necessitats bàsiques i, per tant, qui té capacitat de millorar-los la qualitat de vida. És evident que tot açò s’ha de considerar i estudiar a l'hora d’integrar totes les actuacions que incideixen en la vida habitual dels infants. I, en aquest sentit, és important tenir en compte els fenòmens que la societat actual provoca a l’entorn de les famílies. De cada vegada existeixen més nuclis de convivència en els quals el pare i la mare treballen amb jornades incompatibles amb els horaris dels fillets i les filletes, fet que els provoca el sentiment que els seus progenitors els nodreixen i cobreixen les seves necessitats bàsiques, però que viuen en soledat.

El retorn a casa, quan finalitza la jornada laboral de moltes famílies, passa per les precipitacions dels sopars, els banys, i que els infants siguin al llit al més aviat possible, per tornar a fer front al dia següent d’una manera molt semblant al ja passat. Tot açò,esperant que arribi el cap de setmana per descansar. Però el cap de setmana es converteix, per als adults, en dies en què les obligacions de casa i les qüestions pendents, que no s’han pogut abordar durant la setmana, es concentren i es realitzen en dos dies. On queden els infants en aquest món de presses?

Esteim obligats a afrontar seriosament totes aquestes preguntes; i per açò, fruit de la reflexió i de l’anàlisi, es veu la necessitat de reforçar i iniciar accions, projectes i programes que afavoreixin la interrelació de les famílies a l’hora d’aportar les eines que els permetin no sols reflexionar sinó també iniciar un procés de dedicació, on la qualitat del temps donat als fillets sigui òptima, ja que, vulguem o no, els petits depenen dels adults i, principalment, dels seus pares.

OBJECTIUS

1. Facilitar una bona informació de tots els recursos disponibles per al nucli familiar.

2. Preveure situacions de risc en la infància i potenciar una major formació i informació als pares i a les mares.

3. Abordar els problemes que plantegi el nucli familiar, respondre a situacions de risc en la infància i garantir els drets dels infants.

ACCIONS

1. Recopilar i publicar els serveis municipals que poden oferir informació i atenció a la família.

2. Millorar la coordinació interinstitucional:

. Servei d’atenció primerenca

. Federacions: APIMA, AV...

. Delegació de Reforma de Menorca

. Equip Psicopedagògic

. Servei d’Atenció al Menor

. Servei de Coordinació de Drogodependència

. Àrea d'Esports municipal

. Ludoteca

. Programa Salut Jove

. Servei d’Infància, Adolescència i Família

. Patronat d’Escoles Infantils

. Unitat de Pediatria INSALUD

. Serveis Socials municipals

. SIMEFA

. Punt d'Informació Juvenil

. Jutjat i Policia, amb un procés de sensibilització respecte a la problemàtica dels menors

. Defensor del Menor; creació d’espais de reflexió conjunta per avaluar el grau de compliment de la Convenció dels Drets dels Infants

3. Crear tallers monogràfics adreçats a la família. És necessari crear un espai per a la formació, la reflexió i l’intercanvi d’experiències, a través de xerrades, cursos, assessoraments…, en relació a la salut i a l’educació de l’infant de 0 a 6 anys, i en relació a l’adolescència, de la mà de professionals de l’àmbit sanitari, psicològic o educatiu.

3. L’EDUCACIÓ

L’educació és una tasca responsabilitat de tothom. De res servirà invertir més i més milions en la millora de la qualitat de les nostres escoles si la resta d’agents socials declinen tota responsabilitat en l’educació. I és en aquest sentit que és parla de Ciutat Educadora i de Projecte Educatiu de Ciutat. Tot Ciutadella i tots els seus agents socials més actius han de participar d’un nivell de complicitat en la transmissió de valors, actituds i comportaments.

Per altra banda, avui més que mai, l’educació ha adquirit un caràcter de “formació contínua”. És imprescindible assumir la necessitat de renovar i actualitzar constantment els nostres coneixements i, fins i tot, els nostres comportaments i actituds davant una realitat que canvia a gran velocitat. En l’àmbit de la infància açò té una importància de primera magnitud. Primer, perquè caldrà educar les noves generacions per tal de fer front a aquesta nova realitat; i, segon, perquè els nous coneixements sobre el desenvolupament infantil han de fer canviar conductes no apropiades a pares, mestres i altres.

Tot i que, com ja hem esmentat, l’educació va molt més enllà de l’àmbit escolar, l’escola seguirà fent un paper fonamental en l’educació dels infants. És per açò que caldrà retornar-li la confiança i el prestigi desapareguts a causa de les declinacions de responsabilitat que han fet la família i la ciutat. L’escola no pot convertir-se en un “efecte contenidor” on van a parar totes aquestes tasques que altres no són capaços d’afrontar amb èxit. L’escola pot afrontar (i ha de fer-ho) l’educació sexual, l’educació vial, l’educació per la convivència…; l’escola pot afrontar (i ha de fer-ho, també) l’exclusió social, l’agressivitat i la violència…; però no es pot convertir en responsable primera i darrera de totes aquestes tasques.

OBJECTIUS

1. Afavorir l’educació integral en la població infantil i implicar la comunitat educativa en els diferents processos.

2. Garantir l’escolarització obligatòria amb les millors condicions de qualitat possibles.

3. Realitzar activitats des dels diferents serveis municipals que ajudin a complementar el currículum escolar en les àrees transversals.

4. Atendre els infants de 0 a 6 anys (annex 1).

ACCIONS

1. Elaborar programes de formació per a les APIMA, amb la finalitat d’afavorir una major implicació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills.

2. Col·laborar amb el Centre del Professorat i de Recursos de Menorca i amb altres institucions adients per promoure cursos d’educació per al professorat (música, educació per la salut, maltractaments, etc.).

3. Oferir trobades de formació i informació a les escoles infantils, i realitzar programes que afavoreixin un apropament a diferents àmbits: creatiu, artístic, tecnològic, mecànic, etc., tant per als fills com per als pares.

4. Mantenir els programes que la Policia local du a terme en els centres escolars (educació vial i visites a les dependències de la Policia local).

5. Potenciar la participació dels col·legis en els programes de prevenció de drogodependències.

6. Mantenir i millorar les activitats i els programes municipals adreçats als centres escolars, al professorat i a la família.

7. Iniciar un procés de millora d’aspecte i de dotació per als patis escolars, i adaptar-ne els espais a les necessitats, tenint en compte l’edat dels escolars i les diferències d’ús.

8. Establir programes d’intervenció municipals per prevenir l’absentisme escolar.

9. Mantenir i potenciar el programa escolar de natació i les visites organitzades a l’Àrea d’Esports, adreçats als col·legis, com a element equilibrant de l'educació física i del coneixement dels recursos esportius del seu poble.

4. LA CIUTAT

Pot semblar innecessari dir que Ciutadella és una ciutat per viure-hi. No ho és tant, en canvi, afirmar que ha de ser una ciutat per a tothom. La realitat és que Ciutadella és una ciutat com totes, pensada pels i per als adults.

És una ciutat on, en molts moments, els fillets i les filletes han de competir entre ells per poder utilitzar els espais d’esbarjo; a aquesta competència, cal afegir-hi igualment la dels adults i de la tercera edat. Uns espais amb les instal·lacions pensades per adults: WC, interruptors, fonts de pressió, il·luminació i senyalització dels carrers.

Cal adequar la ciutat als infants: millorar-ne els espais, l’equipament i la informació sobre transport. Fer complir la Llei del menor i informar-los sobre els seus drets. Aconseguir que els infants vegin la Policia local com a amiga, com a avaladora dels seus drets i part de la seva seguretat. Mantenir encara més neta la ciutat, millorar-ne l’accés per a les persones i eliminar-ne les barreres arquitectòniques.

Ciutadella, mitjançant el Pla d’Infància, pretén aconseguir, a mig i a llarg terminis, esser una ciutat segura, amigable, educativa, saludable per als fillets i per a les filletes. I si ho és per a ells ho serà també per a tothom. Aquesta és la filosofia de les Ciutats Educadores.

OBJECTIUS

1. Planificar la ciutat comptant amb les necessitats de la infància i l'adolescència.

2. Suprimir les barreres arquitectòniques perquè la ciutat sigui amigable i segura quant als perills per als infants.

3. Garantir el desenvolupament de la Llei del menor a Ciutadella.

ACCIONS

1. Vetlar pel compliment de la normativa vigent respecte a la supressió de barreres arquitectòniques.

2. Adaptar la calçada als passos per a vianants.

3. Difondre la Convenció Internacional dels Drets dels Infants adaptada al llenguatge infantil.

4. Oferir activitats de formació que incrementin la participació en el manteniment i la millora de la ciutat, per prendre consciència de la responsabilitat envers la ciutat i incrementar-la.

5. OCI I TEMPS D'ESPLAI

Una de les característiques més evidents de la nostra època és l'aparició, l’augment i la implantació del temps d'oci com a concepte i alternativa al rendiment laboral.

Aquesta anomenada "cultura de l'oci", que abasta paràmetres que van des del “dret a la mandra" fins a les propostes més reglades en tots els àmbits, regula, en l’actualitat i de forma interdisciplinar, gran part dels hàbits, costums i, a vegades, finalitats de la nostra vida quotidiana. Aquest excedent de temps -aconseguit al marge del que consideram necessitats primàries (alimentació, salut, feina, educació, seguretat …)- constitueix en si mateix un dels elements imprescindibles que articula gran part de la nostra felicitat entorn dels nostres semblants: família, amics, relacions socials; així com el desenvolupament de valors personals i individuals.

Traslladar aquest fenomen al medi infantil constitueix una de les alternatives més complexes i enriquidores per l'evolució de l’infant. Tot el que és lúdic, recreatiu, gratuït; tot allò que no és obligatori i, per tant, motiva en gran mesura, té bon resultat en el/la fillet/a, mitjançant el joc, el millor mètode d'aprenentatge i augment psicomotor, afectiu i relacional.

Les activitats que complementen una educació bàsica reforcen els lligams familiars, contribueixen a tenir bona salut mitjançant del moviment, integren als més desvalguts, potencien la participació i el dinamisme social, milloren l’autoestima… Aquestes serien algunes de les orientacions proposades com a objectius i accions de l’àmbit "oci i temps d'esplai" del Pla d'Infància.

OBJECTIUS

1. Fomentar activitats orientades a oferir diferents alternatives en el temps d'esplai per als fillets i filletes en la ciutat de Ciutadella i integrar-hi els que tenen necessitats especials.

2. Posar a disposició dels infants informació sobre els recursos de la ciutat, l'oferta institucional i altres àrees d’interès.

3. Potenciar la participació, l'animació i el dinamisme social de la infància.

ACCIONS

1. Millorar i redissenyar la infraestructura de les biblioteques infantils.

2. Crear espais de trobada i joc per als caps de setmana.

3. Elaborar un programa d'activitats per als caps de setmana, per a al·lots de dotze a catorze anys.

4. Crear espais diferenciats per a la infància en els centres cívics i les ludoteques.

5. Incrementar, dintre de la programació cultural (música, teatre, dansa …), l'oferta adreçada a la població infantil.

6. Fomentar activitats de caps de setmana, organitzades i realitzades conjuntament entre associacions infantils i d'adults, adreçades als més menuts.

7. Mantenir l'oferta d'activitats d'estiu.

8. Mantenir i reforçar els programes de l'Escola de Música.

9. Mantenir i reforçar els tallers dels diferents àmbits: creatiu, artístic, tecnològic, mecànic, esportiu, etc.

10. Millorar la implantació de les Escoles Esportives Municipals i potenciar-hi l'atenció als més menuts: nadons, infants, familiars, minusvàlids físics i psíquics.

11. Ressenyar, en les publicacions municipals, les activitats especialment adreçades a la infància i al nucli familiar.

12. Elaborar guies de recursos.

13. Crear el Consell d'Infància com a espai d'opinió, comunicació i participació dels fillets i filletes.

14. Mantenir i reforçar les associacions que treballin a favor de la infància.

6. LA PARTICIPACIÓ DELS INFANTS

La participació dels infants en la vida social i familiar no tan sols és útil sinó que també esdevé imprescindible si volem garantir el bon funcionament de les institucions i l'educació de l'infant perquè sigui un ciutadà responsable. La família no pot obviar el fet que és l'espai imprescindible per practicar el sentit cívic i la participació.

Tot i ser una institució bàsica de la societat, la família difícilment podrà incorporar models participatius si aquests no són també assumits per part de les altres institucions socials en les quals participen els fillets: l'escola, l'esplai, el barri …

Caldrà revisar la distribució tant de les responsabilitats com dels deures dels membres que componen els diversos grups familiars actuals i promocionar una distribució equitativa de tasques entre homes i dones, fills i pares, i fills i filles.

Després de tants anys de comptar socialment tan poc amb els infants i els adolescents, caldrà ajudar-los perquè vagin assumint -creient i reclamant- el seu dret a participar, a exercir els drets i deures que els pertoquen. Ajudar que els infants vagin assolint autonomia també és treballar a favor de la seva salut, entesa en el sentit més ampli.

La participació dels infants es basa en la consideració d'aquests com a subjectes, amb capacitats, drets, habilitats i responsabilitats. Implica també respectar els seus ritmes -sovint necessiten més temps per prendre decisions- i el seu estil de comunicació -en ocasions necessiten expressar les seves fantasies com a contrapartida a situacions "serioses"-. S'ha de tenir en compte que també els infants poden aprendre dels seus errors.

La participació dels infants en la família implica el compromís de tots els membres del grup familiar a informar, escoltar, consultar i dialogar, en un procés d'anada i tornada –circular, si es prefereix- que s'enriqueix amb les aportacions de tots, sense pèrdua dels papers que pertoquen a cadascun dels components del sistema. La participació efectiva dels infants en el si de la pròpia família pot implicar canvis en la forma de practicar l'autoritat, en la definició i el repartiment de deures i responsabilitats, i en la manera de prendre decisions i compromisos a la llar. La participació pot fer variar la forma o l'estil de fer de pare o fer de fill o filla, però no implica l'absència de límits o la confusió de rols.

El Projecte de Polítiques d'Infància del Consell d'Europa -basat en la Convenció dels Drets dels Infants- concreta la seva intervenció en tres nivells diferenciats: participació, prevenció i protecció dels infants.

OBJECTIUS

En les relacions pares-fills es considera aclaridor l'establiment dels diversos nivells de participació pràctica següents:

- Ser informat. Per poder participar "realment" tothom necessita informació. Els infants necessiten informació en un llenguatge que siguin capaços d'entendre segons el seu procés personal.

- Ser escoltat. Per tal que consideren que la participació és un valor positiu, els infants han d'experimentar que val la pena expressar les seves opinions.

- Ser consultat. La participació no s'hauria d'exercir sols quan hi ha una demanda explícita de l'infant. La seva opinió hauria de ser requerida de forma activa, regular i oberta en tots els temes que afecten la vida familiar.

- Dialogar sobre les decisions. Les opinions poden ser simplement "preses en consideració"; però un pas més enllà en la direcció de la participació consisteix a analitzar i discutir per què les posicions poden ser acceptades o no.

- Negociar i arribar a un consens. En ocasions la solució òptima no pot fer content tothom i cal que cadascú limiti les seves aspiracions.

- Compartir decisions. En la vida familiar, com en la vida social, algunes responsabilitats són col·lectives i, per tant, totes les preferències han de ser tingudes en consideració i les formes d'arribar a solucions han de ser negociades i pactades.

- Acceptar i respectar les decisions dels infants. Implica acceptar plenament la responsabilitat i els riscs dels infants en prendre decisions i, naturalment, assumir els errors que es puguin donar.

La participació social dels infants els ajuda a desenvolupar-se com a persones i a fer créixer la seva autoestima. La família, com a espai socialitzador fonamental, hauria d'oferir als infants models de participació i responsabilització que els ajudàs a dissenyar el seu projecte de vida.

Els municipis i les autoritats regionals haurien de promoure tota mena d'activitats en les quals les famílies poguessin participar amb els seus fills. Açò no sols es refereix a activitats de temps lliure sinó també a consultes, anàlisi de pros i contres i presa de decisions, per exemple, respecte a entorns urbans (com organitzar parcs, espais de joc, etc.).

S'haurien de propiciar -tant des de les administracions com des d'altres instàncies no governamentals- espais on les famílies interactuassin amb els seus fills i entre elles, tant per aprendre de la convivència pares-fills com de l'estil i errors dels altres grups familiars.

ACCIONS

1. Els pares haurien de poder comptar amb informació i formació sobre noves formes de negociació i resolució de conflictes familiars. També haurien de poder adquirir coneixements sobre les formes de valorar el nivell d'autonomia i la progressiva capacitat per prendre decisions dels seus fills.

2. S'ha de millorar la difusió d'informació sobre formes de participació dels infants a la vida familiar, tan entre ells com entre les persones adultes, promovent programes per a pares i infants.

3. La implementació de projectes que ajudin a millorar la participació dels infants en el si de les seves famílies haurà de respectar les fases d'aplicació de tot projecte operatiu: informació, planificació, decisió, execució i avaluació.

4. Els diferents consells d'infants que es puguin anar creant poden constituir-se en un bon espai per la sensibilització de les persones adultes (pares, mares, personal educatiu, cangurs, etc.) i dels infants, amb vista a incrementar la seva participació social i la relació intergeneracional.

5. En ocasions s'haurà d'incidir sobre estils de vida, actituds i valors dels adults, incompatibles amb el respecte del dret que els infants tenen a participar en la vida social (malgrat el desig dels pares de fer-ho tan bé com puguin).

6. Cal incrementar el nombre, la dotació i la qualitat d'espais físics de trobada adults-infants, bé sigui sols o amb el suport de professionals o acollidors.

7. Cal crear espais i productes informatius que arribin a tots els infants i a totes les famílies de la ciutat. Per fer-ho serà útil conèixer i utilitzar els espais on infants i famílies hi són presents: escoles, centres de salut, centres cívics, etc.

8. També n'haurien de ser informades les persones que tenen tracte habitual amb infants i famílies: pediatres, mestres, educadors i les institucions que, de forma directa o indirecta, es relacionen amb els al·lots i llurs famílies: col·legis professionals, APA, Universitat, etc. Creim que els programes docents haurien d'incloure aquesta formació de forma reglada.

9. Creim que, perquè aquestes propostes prosperin, les diferents administracions i les entitats ciutadanes haurien de responsabilitzar persones concretes del disseny i l'avaluació de projectes específics en el camp de la participació.

7. LA SALUT

El concepte "qualitat de vida" té molt a veure amb l'educació, la cultura, la ciutat, l'habitatge… i, més encara, amb la salut en un sentit ampli.

Un pla d'infància ha de tenir com a objectiu primordial aconseguir, amb el reconeixement de les diferencies culturals, ètniques, de sexe i de capacitats, una qualitat de vida que permeti reduir les diferències educatives, socials, sanitàries… Una qualitat de vida per als fillets i filletes que els permeti créixer en un entorn no hostil.

- Un entorn familiar que els proporcioni un desenvolupament efectiu integral des del respecte a les diferències individuals i un entorn social que faciliti que els pares i mares duguin a terme la seva funció, cercant l'equilibri entre la satisfacció personal i la satisfacció dels seus fills i filles.

- Un entorn educatiu que possibiliti no sols l'ensenyament programat sinó també que sigui un lloc d'integració i convivència.

- I on la ciutat, com a entorn on realitzam totes les nostres activitats, es vagi transformant en un lloc de tots i per a tots.

Tampoc no podem oblidar la visió més restringida de salut, entesa com a absència de malaltia. L'atenció davant la pèrdua de la salut ha de ser un bé universal i el seu tractament, un deure individual i col·lectiu.

OBJECTIUS

1. Prevenció i promoció de la salut enfocada cap al desenvolupament d'una ciutat saludable.

2. Reforçar les activitats que millorin les actituds sanes en els fillets i filletes de 0 a14 anys (alimentació equilibrada, disminució de malalties transmissibles, exercici físic, hàbits de positura sans...).

3. Reforçar la formació per la prevenció de discapacitats físiques, psíquiques i sensorials, i crear activitats especifiques.

4. Millorar els aspectes assistencials d'atenció primària i especialitzada, i adaptar les infraestructures i els programes a les necessitats dels infants.

ACCIONS

1. Promoure campanyes relacionades amb el consum de tabac, alcohol i drogues.

2. Realitzar campanyes de conscienciació per la prevenció d'accidents infantils dintre i fora de la casa.

3. Mantenir i reforçar els programes ja existents d'educació per la salut i de la salut escolar, que treballin en la modificació d'actituds en fillets i filletes.

5. Coordinar amb l’INSALUD les campanyes de vacunació i tractar d'arribar al màxim de població.

6. Mantenir la revisió i l'adequació dels menús escolars per una dieta equilibrada, i vigilar que açò es compleixi per part les empreses encarregades.

7. Informar la població sobre les possibilitats sanitàries per al diagnòstic anticipat i la prevenció de discapacitats: consell genètic; control de l'embaràs, amniocentesi; discapacitats físiques, psíquiques i sensorials.

8. Elaborar un protocol d'actuació coordinada entre l’INSALUD i els Serveis Socials, que garanteixi l'adequada assistència als infants abandonats i maltractats.

9. Potenciar i coordinar amb l’INSALUD l'adequació d'espais en els centres de salut (mobiliari, jocs …) i adaptar aquest espai a les necessitats dels fillets i filletes.

10. Facilitar la comunicació amb els serveis municipals dels fillets i filletes amb discapacitats auditives (amb la realització prèvia d’un estudi de la població afectada), mitjançant la instal·lació d'una terminal en diferents serveis.

ANNEX 1. L'atenció als infants de 0 a 6 anys.

El primer cicle de l'educació infantil (0-3).

La responsabilitat dels pares.

La responsabilitat fonamental de la formació i el desenvolupament dels fillets i filletes menors de 3 anys correspon als seus pares o tutors. Més enllà d'aquesta premissa, la seva atenció té un doble component: la importància de la funció educativa i socialitzant, primordialment per a aquells infants amb necessitats educatives específiques, i la necessitat de conciliació de la vida laboral del pare i la mare amb l'atenció del fill o la filla. La diversitat de situacions que afecten les famílies i l'edat dels menors requereixen possibilitats diverses d'atenció, i serveis diferents que s'adeqüin a llurs necessitats i les satisfacin.

Polítiques d'atenció a la família.

Atès que fins als 14 o 16 mesos d'edat l'atenció en el si de la família per part de la mare o del pare és considerada com la més adequada o convenient pel bon desenvolupament de l’infant, el Govern de les Illes Balears hauria de promoure, en la política general de l'Estat espanyol d'atenció a la família, la inclusió de modificacions de caràcter legal que permetessin la conciliació de la vida laboral del pare o la mare amb l'atenció als fills.

Creació de places i disminució de ratios.

L'Ajuntament de Ciutadella promourà la creació de places escolars d'Educació Infantil suficients per tal de complir el que disposa l'article 7.2 de la LOGSE: "L'educació infantil tindrà caràcter voluntari. Les administracions públiques garantiran l'existència d'un nombre de places suficients per assegurar l'escolarització de la població que la sol·liciti".

La creació de les places esmentades es farà amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, el Consell de Menorca i el Patronat d’Escoles Infantils.

El segon cicle de l'Educació Infantil (3-6).

El segon cicle de l'Educació Infantil ha assolit a les escoles de Ciutadella un alt nivell de qualitat i un grau d'escolarització que abasta gairebé la totalitat de la població infantil de 3 a 6 anys, malgrat que se n’haurien de disminuir les ratios. En aquest sentit, Menorca supera molt la mitjana espanyola i la de molts països europeus.

Avui els centres d'educació infantil disposen de recursos humans i materials per atendre correctament aquesta etapa educativa, alhora que la seva oferta és suficient per respondre a la demanda de places públiques i concertades.

Els sotasignats, en nom de les respectives formacions polítiques, es comprometen a desenvolupar el contingut del present Pla d’infància, així com afavorir aquelles actuacions que es moguin dins els paràmetres de futur allà definits:

Representant del PSOE

Fernando Pérez Pacho

Representant del IU

Joana Pons Moll

Representant de l’INME

Joan Forcada Moll

Representant del PP

Avel·lí Casasnovas Coll







Regidor d’Educació

J. Manel Martí Llufriu



Representant del PMQ

Llorenç Casasnovas Pons


Representant del PSM

Bosco Gomila Barber

--------------------------------------------------------------------------------

Tot i que la Convenció dels Drets de la Infància defineix l’infant com un menor d’entre 0 i 18 anys, el present Pla integra el seu àmbit d’acció dins el marge dels 0 als 14 anys, i deixa dels 15 als 18 per a un Pla més específic.